Gregori VII

Per a altres significats, vegeu «Patriarca Gregori VII».

Gregori VII

Miniatura continguda al Vita Gregorii VII (mitjans del segle XII)
Biografia
Naixement	Ildebrando di Soana 1015 (Gregorià) ↔ 1028 (Gregorià) Sovana (Estats Pontificis)
Mort	25 maig 1085 Salern (Regne de Sicília)
Sepultura	Catedral de Sant Maties (Salern)
157è Papa
22 abril 1073 (Gregorià) – 25 maig 1085 (Gregorià) ← Alexandre II – Víctor III →
Cardenal
6 març 1059 (Gregorià) –
Cardenal diaca Santa Maria in Domnica
Abbot of Saint Paul Outside the Walls (en)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	enfrontat a Enric IV durant la Lluita de les Investidures
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	diplomàtic, escriptor, sacerdot catòlic, monjo catòlic llatí
Orde religiós	Benedictins
papa
Celebració	Església Catòlica Romana
Beatificació	1584 nomenat per Gregori XIII
Canonització	24 de maig de 1728 , Roma nomenat per Benet XIII
Pelegrinatge	Salern
Festivitat	25 de maig
Iconografia	Com a papa
Família
Cònjuge	cap valor

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana^[1] (Soana, aproximadament el 1015^{[N 1]} - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Enviat molt jove a estudiar a Roma, va entrar en contacte amb els valors de la reforma cluniacenca probablement gràcies als ensenyaments de Lorenzo d'Amalfi i Giovanni Graziano, futur papa Gregori VI. Havent esdevingut, sota el papa Lleó IX, conseller papal, va començar a exercir una influència molt forta, fins al punt que sovint s'ha arribat a parlar de "reforma gregoriana" per indicar la transformació que s'està produint a l'església de l'època. El 22 d'abril de 1073 va ser elegit papa per aclamació, sense seguir les normes canòniques establertes, suscitant crítiques sobre la legitimitat que durarà durant tot el seu pontificat.

Durant el seu pontificat, Gregori VII es va dedicar enèrgicament a lluitar contra la simonia, el nicolaisme i, sobretot, a afirmar la primacia papal sobre el poder secular. Probablement el 1075 va escriure el famós Dictatus Papae, una sèrie de 27 afirmacions relatives a drets i prerrogatives que en les seves intencions havien d'atribuir-se al papa. La seva ferma intenció de robar el dret d'investidura al poder secular el va portar a un xoc, que va passar a la història com la "Lluita de les Investidures", que el va veure enfrontat al rei (i futur emperador) Enric IV de Francònia, aquest últim volent, però, restablir l'autoritat imperial. La lluita va resultar en fets dramàtics i sense precedents, amb Enrico que va venir a acomiadar Gregori i aquest va respondre excomunicant-lo. És emblemàtica l'anomenada "humiliació de Canossa" amb què el jove emperador pretenia demanar perdó al papa.

La lluita va acabar negativament per a Gregori, que el 1080 es va veure obligat a fugir de Roma i a salvar-se a Salern gràcies a la protecció del normand Robert Guiscard. Gregori hauria mort a l'exili el 1085, però la seva tossuda acció ja havia impactat profundament a l'Església i va canviar l'equilibri de poder amb el poder temporal. Considerat un dels papes més importants de la història, va contribuir indiscutiblement a configurar l'estructura de l'Església que, substancialment, es manté actualment, afavorint aquell procés de transformació que la va portar a adoptar la forma d'una monarquia teocràtica amb poder centralitzat. El culte que se li va concedir des de la seva mort va ser ratificat el 1606 pel papa Pau V, que va proclamar la seva santedat. La seva memòria litúrgica és el 25 de maig.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «N» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="N"/> corresponent.